Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 5a. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 5a. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 d’abril del 2012

Bona pràctica educativa d'aula


BONA PRÀCTICA EDUCATIVA

En el seminari la mestra ens va demanar que comentéssim una bona pràctica de centre, però jo el principi vaig quedar una mica en blanc ja que no sabia quina dir. Vaig anar pensant i reflexionant amb totes les activitats que duen a terme els infants durant la jornada, i definitivament hem vaig decantar per una que l’he titulada l’hora del conte.
Els aspectes que ha de tenir una bona pràctica educativa, i alguns d’aquets són; protagonisme infant, subjecte actiu, despertar la curiositat i motivació dels infants, activitat atractiva i lúdica, bona organització i planificació, relació escola-família, feina conjunta, èxit de tot i cada un dels infants: atenció a la diversitat,escolta i seguretat, implicació del centre, coordinació d’aula, compartir experiències.
Però, després de debatre i comentar amb la resta del grup els aspectes que ha de complir una bona pràctica hem preguntava a jo mateixa: la pràctica escollida és realment una bona pràctica?.
Per tant, després d’haver reflexionat sobre aquest tema hem vaig decantar per escollir un altre pràctica que penso que compleix més aspectes per ser una bona pràctica. Aquesta pràctica té com a nom: ens visita una animal!!
Aquesta pràctica es dur a terme amb els infants de dos anys. Consisteix en que cada setmana un infant porta de casa seva un animal a l’escola per tal de que la resta de companys tinguin l’oportunitat de conèixer-lo de forma propera. Aquest infant, tant pot ser una mascota que tinguin a casa seva o algun familiar o per aquells que no tenen cap animal poden dur animals del carrer com són (formigues, escarabats, cucs,...). D’aquesta manera tots els infants poden portar algun animal i sentir-se protagonistes per un dia.
Depenent del tipus d’animal que sigui (gros, petit,...) l’espai varia. Si els animals són petits i ximples poden entrar a dins la classe, per tal de poder-lo veure millor i, en alguns casos, tocar-lo. En canvi, si són animals grans com és un cavall en lloc de pujar-lo a la classe el podran dur al pati de l’escola.
En aquesta pràctica agraeixen la participació de les famílies, ja que aquestes són les encarregades de fer-se càrrec de dur un animal i, depèn del tipus d’animal que porten, es convenient que doni una mà d’ajuda a la mestra. Per exemple: cabra, ca, be,...són animals que no poden estar tot el mati a dins l’aula i que per tant, es convenient que les famílies vinguin una hora concreta i estiguin present durant aquesta hora  per si passes alguna cosa amb l’animal.  
Quan els infants porten els animals a l’escola, tots els infants es miren l’animal (cabra, be, ca, colom, conill,...) i entre tots extraiem les característiques més rellevants. En aquest moment els infants són molt participatius, estant atents a l’explicació de la mestra, mostren interès i curiositat, es fan interrogants sobre les característiques, alguns estan una mica inquiets perquè no els agrada l’animal i d’altres molt atrevits perquè els agrada molt,...
Quan es realitza aquesta activitat no hi ha cap alumna que passi desapercebut, però si que podem dir que hi ha alumnes que estan més atents i es mostren més interès que altres. Però tot i això la mestra dona les mateixes oportunitats a tots el infants, per tant, tots són tractats de la mateixa manera.
L’objectiu principal d’aquesta pràctica és que els infants vagin coneixent i adquirint totes les característiques que tenen els animals del seu entorn. Per tant, l’àrea que es treball amb aquesta activitat és la del coneixement del seu entorn, ja que cada vegada van descobrint i coneixent els animals del seu entorn.
Un aspecte positiu, que fa que aquesta sigui una bona pràctica educativa, és que a la classe podem trobar una bona documentació de cada una de les visites d’animals. Aquesta documentació està elaborada per la mestra, on posa fotos de l’infant i l’animal protagonista i explica breument quines característiques han extret els infants d’aquell animal i quina ha estat les seves reaccions davant aquell animal. Tot això fa que els pares estiguin informats de totes les visites que reben els seus fills dins l’aula i quina ha estat la serva reacció. 

Perquè us faceu una mica l’idea d’aquesta practica us deixo unes quantes fotografies dels animals que ens han vingut a visitar. Espero  que us agradi!!!




dijous, 29 de març del 2012

Bones pràctiques


Experiències i propostes 0-3 anys
D TREBALL EN EQUIP
El treball en equip és una feina molt important que es dur a terme al llarg del curs escolar. A simple vista pot semblar que el treball en equip és una tasca molt senzilla i que tots els infants la capten de seguida, però a la realitat això no és així ja que hi ha un procés. El que passa que per a alguns infants aquest procés és senzill i per altres els resulta bastant difícil.
El treball en equip significa compartir, respecte, confiança, estimar, comunicar-se,  opinar, jugar junts, deixar, ... Si totes aquestes coses es compleixen vol dir que tenim moltes possibilitats de fer un bon treball en equip, en canvi les persones que no compleixen tot això és perquè no volen formar cap treball en equip.
Anar a l’escola és un canvi molt gran per els infants, ja que passen a tenir-ho tot per ells a compartir-ho tot. Amb això vull dir que tot el que hi ha a l’escola (materials, joguines, mestra...) és de tothom i tots son iguals, per tant s’han de deixar i compartir per formar un treball en equip adequat.
Des de que faig pràctiques he pogut observar que molts d’aquest infants no tenen assumit un bon treball en equip perquè tot ho volen per ells i no tenen cap interès per compartir-ho amb els companys de classe.
Per tant, les escoles i les mestres han de potenciar aquest bon treball en equip, un exemple clar són les bicicletes amb tàndem que ofereix la possibilitat de fer un joc amb equip i passar una estona agradable conjuntament. A part, d’aquest exemple podem trobar diversos materials i oportunitats que ofereixin i potenciïn  aquest treball en equip. Però s’ha de dir que és una tasca que dur un cert procés.
  
D MÒBILS I MURALS AMB MATERIALS  A  L’ABAST
He escollit aquesta pàgina perquè l’he trobada genial. Penso que és una pàgina on ens  dona a entendre que amb qualsevol material que tinguem a l’abast podem construir grans obres d’arts com són els mòbils d’aquesta pàgina.  Moltes de les persones ens compliquem en comprar material per elaborar una manualitat  o un mural i el final el resultat final és pitjor o igual que aquestes manualitats que es fan en  materials reciclats.
El fet de fer manualitats en materials portats de casa o que tinguem a l’abast en aquell moment, personalment, és molt més significatius perquè els infants i/o famílies han dedicat un temps especial en cercar materials que tenen a casa i que es poden aprofitar per fer alguna cosa, per tant té més valor això que no anar-ho a comprar i que ens ho donin tot fet.
El resultat final com he pogut observar és una obra d’art xulíssima que ens pot servir per decorar la classe i l’escola, a més aquestes petites coses fan que els infants es sentin orgullosos de la seva feina.

D L’ESPAI DE VIDA QUIOTIDIANA
El dia a dia a l’escola podem anar observant que hi ha unes certes activitats que es van repetint diàriament com són: canvi de bolquer, berenar, rentar mans, beure...Aquestes activitats és diuen rutines.
La rutina de beure aigua és una que dona bastants de conflictes ja que moltes de les mestres es solen demanar: en got de plàstic o de vidre? sols o amb ajuda? Beuran tots junts o quan tinguin set només?... Moltes mestres fan aquesta activitat elles soles perquè elles són les encarregades de donar el got a cada infant, de abocar aigua i l’única funció que tenen els infants és agafar el got, beure i posar-lo al seu lloc. Però com diu l’Esther Aguió a aquesta pàgina els infants que són tímids i no són capaços de dir a la mestra que tenen set, s’esperen tot el mati fins que arriba l’hora de berenar. Per tant, el canvi que ha fet aquesta mestra el trobo adequat ja que considero que és bastant positiu tenir un racó on els infants puguin dur a terme aquesta activitat quan tinguin set i no dependre de la mestra. En aquest racó ells tindran realitzaran totes les tasques i per dir-ho d’una manera són ells els protagonistes ja que són els que tindran que agafar el got, abocar l’aigua, beure i posar el got al seu lloc.
En definitiva, tenir un racó d’aquest tipus dins la classe potencia l’autonomia de cada infant, ja que ell és el protagonista de l’acció. Tot i que ells realitzaran l’acció la mestra els vigilarà  per si necessiten ajuda en qualsevol moment. 

dimecres, 28 de març del 2012

DAFO d'aula i centre


Elaboració d’un DAFO
DAFO ÉS: l’anàlisi d’un centre educatiu que es fonamenta en la identificació, d’una banda, de les debilitats (D) i les fortaleses (F) que posseeix i, de l’altra, de les amenaces (A) i les oportunitats (O) que pot plantejar l’entorn. Té com a objectiu ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora.

Variables de l’anàlisi DAFO: 
Debilitat o punt feble (D): Factor intern d’un centre educatiu que pot limitar-ne la bona marxa i la capacitat d’actuar o d’aconseguir millorar els resultats.
Respon a preguntes com: Què s’hauria de millorar del centre? ...

Amenaça (A): Factor de l’entorn que pot afectar la bona marxa d’un centre educatiu i la capacitat d’actuar o d’aconseguir millorar els resultats.
Respon a preguntes com: Què hi ha a l’entorn del centre que pot afectar la bona marxa de l’escola, incrementar els riscos o reduir-ne l’èxit? ..
.
Fortalesa o punt fort (F): Factor intern d’un centre educatiu que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge.
Respon a preguntes com: Què es valora del centre? De què estem satisfets del centre?...

Oportunitat (O): Factor de l’entorn que pot representar per a un centre educatiu un avantatge o una possibilitat perquè millori el seu funcionament, els seus resultats o els seus serveis.
Respon a preguntes com: Què hi ha a l’entorn del centre que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge?



DAFO DE CENTRE
OPORTUNITATS

L REUNIONS DE L’EQUIP DE METRES

·    Comissió de coordinació pedagògica (CCP): l’equip directiu (directora del centre i coordinadora de 1r cicle), representants de mestres de cada cicle i una persona e l’EAP, es reuneixen una vegada al mes.. Aquesta comissió representa un espai e reflexió pedagògica on es donen eines i recursos per tal de dur a terme una bona pràctica educativa.

·         Claustre: Una vegada cada mes es reuneixen totes les mestres de l’escola per tal de tractar temes que afecten a tot el centre i/o a una aula en concret (Organitzacions de festes, problemes econòmics, horaris, informacions varies, etc.)

·         Consell escolar: Es convoca una vegada com a mínim cada trimestre i sempre que es consideri oportú. Està format per un grup de pares d’alumnes de l’escola i cadascun d’ells té un càrrec.

L A l’escola hi ha una mestra de l’EAP, AL (Audició i llenguatge), que fa 8 hores setmanals i s’encarrega dels infants que tenen alguna NEE. La seva assistència a l’escola, fa que aquests infants amb NEE vagin evolucionant de la millor manera possible durant el curs.

L Fa pocs anys s’ha fet una rampa que va del primer pis al pati, cosa que ha facilitat molt que els fillets i filletes de primer cicle puguin anar al pati de manera més autònoma, ja que anteriorment ho havien de fer per una escala que era una mica perillosa. A més també facilita l’accés a les aules a aquells pares que porten el seu fill amb cotxet.

L L’escola consta de dues plantes; a la planta baixa hi ha els fillets i filletes de 2n cicle, i a la primera planta hi ha els de primer cicle. Això fa que s’estableixi un ordre i que els infants es puguin relacionar amb els altres infants del seu mateix cicle.

L Totes les aules de primer cicle es comuniquen amb una terrasseta compartida amb una altra aula, fet que facilita la relació amb altre infants de la seva mateixa edat, o d’una altra, depenent de la distribució de les aules.

L Totes les aules, tant de primer com de segon cicle, disposen d’un bany, cosa que facilita l’autonomia els infants ja que hi poden anar sols i no han de sortir de l’aula.

L L’escola està situada a una gran plaça, on hi viuen moltes famílies i s’hi troben moltes infraestructures que enriqueixen el seu voltant: hi ha un parc infantil, un supermercat, un forn, una església, etc. Aquest fet fa que l’entorn de l’escola sigui actiu alhora que es crea una mena de nucli familiar després de l’horari escolar que potencia la socialització i la relació entre els diferents col·lectius de l’escola. A més també potencia la realització de diferents activitats a aquesta plaça: el dia de l’arribada del patge reial, el dia dels pastorets, el dia de la Pau, carnaval, etc.

L L’escola disposa d’un hort escolar, i això facilita la relació entre els infants de primer cicle i de segon cicle, ja que quan ve un pare/mare/avi a sembrar o collir les fruites i verdures, s’ajunten tots els fillets i filletes de l’escola per veure-ho i gaudir d’aquest espai.

L L’escola disposa d’una sala d’usos múltiples on es fan diverses activitats com: música, tallers, visionament de vídeos i/o  pel·lícules, construccions, reunions de pares, reunions de mestres, etc.


FORTALESES
L En general a aquesta escola els alumnes surten amb uns bons resultats     d’aprenentatge.
L El grau de motivació dels infants, és en general molt be, ja que mostren interès i curiositat per totes les activitats que es realitzen.
L El grau d’autonomia dels infants d’aquesta escola és bastant elevat, ja que durant tot el curs,i en totes les activitats que es proposen, s’intenta desenvolupar aquesta capacitat.
L Es treballa l’expressió oral durant totes les activitats i rutines que es fan al llarg de la jornada.
L Traspàs eficient de la informació de la comunitat educativa
L Relació entre les persones del centre
L Traspàs eficient de la informació del primer cicle al segon. Hi ha una bona coordinació entre aquests dos cicles i una bona implicació de les mestres.
L Elaboració d’adaptacions curriculars
L Avaluació periòdica dels plans i projectes
L Aplicació de criteris pedagògics en l’assignació de la docència.
L Tutoria individualitzada: orientació


DAFO D’AULA

OPORTUNITATS
L L’organització de l’aula per racons afavoreix
L L’aula té molta llum natural, ja que disposa de moltes finestres, i es comunica amb una terrassa; la qual cosa produeix un ambient càlid i acollidor tant pels infants com per la mestra.
L Materials reciclats: A l’aula s’aprofiten qualsevol tipus de material per fer activitats. Per exemple: els pots de iogurt s’aprofiten per posar-hi pintures, les tapadores dels iogurts per fer manualitats, els taps s’aprofiten per posar al material de joc heurístic, etc.
L L’aula es comunica amb una terrassa, que a la vegada hi tenen accés els infants de la classe d’un any; la qual cosa potencia la socialització amb altres infants.
L El fet que a l’aula es disposi d’una mestra de suport que ve unes certes hores setmanals, afavoreix a la mestra i als infants, ja que es poden dur a terme més activitats en petit grup i la mestra pot establir relacions més properes i individualitzades entre mestra i infant.
L L’aula disposa d’un bany, on hi ha un vàter, orinals i una pica. Això potencia l’autonomia dels infants, ja que alguns poden començar a anar al banys sols i es poden rentar les mans de manera autònoma.
L L’escola disposa de dues dones de neteja que diàriament netegen totes les classes, per tant l’aula es manté neta i ordenada. Quant a higiene també podem fer referència a la higiene personal del infants, que en tot moment es dur a terme, ja que abans de berenar sempre es fan net les mans i quant tornen del pati també; a més abans que els infants se’n vagin a casa, se’ls tornen fer net les mans i la cara per tal que se’n vagin nets.

FORTALESES

L En tot moment la mestra intenta potenciar l’autonomia durant tota la jornada, tant en les activitats proposades com en les rutines.
L La mestra té en compte que cada infant segueix un ritme diferent a l’hora de fer una activitat, i per tant el respecte donant-li el temps que necessita per fer aquesta activitat.
L Durant tota la jornada la mestra intenta potenciar l’expressió oral: en l’assemblea (bon dia), durant el berenar, a l’hora del pati, en el moment que es fan les activitats, etc. Intenta que els infants parlin, li contin coses, per tal que desenvolupin la seva parla.  
L Durant la jornada, es van desenvolupant diferents rutines, que es repeteixen a diari. Aquestes rutines ajuden als infants a organitzar-se i a situar-se dins l’aula, així com també els ajuda a desenvolupar la seva autonomia, ja que els crea confiança.
L Definició de normes clares
L La mestra estableix una bona relació afectiva amb els infants, i això fa que els infants es sentin segurs i de cada vegada agafin més confiança.
L S’intenta sempre anticipar les situacions per tal que els infants es puguin situar i sàpiguen el que s’ha de fer després.
L Participació dels infants en qualsevol activitat o situació
L Aprenentatge significatiu
L Flexibilitat davant qualsevol situació
L Aplicació de criteris pedagògics
L Es té en compte què, com i quan avaluar
L S’avalua el procés, no només el resultat
L Acollida del nou professorat i alumnat
L Participació de les famílies
L Traspàs eficient d‘informació a la família sobre l’evolució del seu fill/a.