BONA PRÀCTICA EDUCATIVA
En el seminari la mestra ens va demanar que comentéssim
una bona pràctica de centre, però jo el principi vaig quedar una mica en blanc
ja que no sabia quina dir. Vaig anar pensant i reflexionant amb totes les
activitats que duen a terme els infants durant la jornada, i definitivament hem
vaig decantar per una que l’he titulada l’hora del conte.
Els aspectes que ha de tenir una bona pràctica
educativa, i alguns d’aquets són; protagonisme
infant, subjecte actiu, despertar la curiositat i motivació dels infants, activitat
atractiva i lúdica, bona organització i planificació, relació escola-família, feina
conjunta, èxit de tot i cada un dels infants: atenció a la diversitat,escolta i
seguretat, implicació del centre, coordinació d’aula, compartir experiències.
Però, després de debatre i comentar amb la resta del grup
els aspectes que ha de complir una bona pràctica hem preguntava a jo mateixa: la pràctica escollida és realment
una bona pràctica?.
Per tant, després d’haver reflexionat sobre aquest tema
hem vaig decantar per escollir un altre pràctica que penso que compleix més
aspectes per ser una bona pràctica. Aquesta pràctica té com a nom: ens visita una animal!!
Aquesta pràctica es dur a terme amb els infants de dos anys. Consisteix en que cada setmana
un infant porta de casa seva un animal a l’escola per tal de que la resta de
companys tinguin l’oportunitat de conèixer-lo de forma propera. Aquest infant,
tant pot ser una mascota que tinguin a casa seva o algun familiar o per aquells
que no tenen cap animal poden dur animals del carrer com són (formigues,
escarabats, cucs,...). D’aquesta manera tots els infants poden portar algun
animal i sentir-se protagonistes per un dia.
Depenent del tipus d’animal que sigui (gros, petit,...) l’espai varia. Si els animals són petits i
ximples poden entrar a dins la classe, per tal de poder-lo veure millor i, en
alguns casos, tocar-lo. En canvi, si són animals grans com és un cavall en lloc
de pujar-lo a la classe el podran dur al pati de l’escola.
En aquesta pràctica agraeixen la participació de les famílies, ja que aquestes són les
encarregades de fer-se càrrec de dur un animal i, depèn del tipus d’animal que
porten, es convenient que doni una mà d’ajuda a la mestra. Per exemple: cabra,
ca, be,...són animals que no poden estar tot el mati a dins l’aula i que per
tant, es convenient que les famílies vinguin una hora concreta i estiguin
present durant aquesta hora per si
passes alguna cosa amb l’animal.
Quan els infants porten els animals a l’escola, tots els
infants es miren l’animal (cabra, be, ca, colom, conill,...) i entre tots extraiem les característiques més rellevants. En
aquest moment els infants són molt participatius, estant atents a l’explicació
de la mestra, mostren interès i curiositat, es fan interrogants sobre les
característiques, alguns estan una mica inquiets perquè no els agrada l’animal
i d’altres molt atrevits perquè els agrada molt,...
Quan es realitza aquesta activitat no hi ha cap alumna
que passi desapercebut, però si que podem dir que hi ha alumnes que estan més
atents i es mostren més interès que altres. Però tot i això la mestra dona les mateixes oportunitats a tots el infants, per
tant, tots són tractats de la mateixa manera.
L’objectiu principal d’aquesta
pràctica és que els infants vagin coneixent i adquirint totes les
característiques que tenen els animals del seu entorn. Per tant, l’àrea que es
treball amb aquesta activitat és la del coneixement del seu entorn, ja que cada
vegada van descobrint i coneixent els animals del seu entorn.
Un aspecte positiu, que fa que aquesta sigui una bona
pràctica educativa, és que a la classe podem trobar una bona
documentació de cada una de les visites d’animals.
Aquesta documentació està elaborada per la mestra, on posa fotos de l’infant i
l’animal protagonista i explica breument quines característiques han extret els
infants d’aquell animal i quina ha estat les seves reaccions davant aquell
animal. Tot això fa que els pares estiguin informats de totes les visites que
reben els seus fills dins l’aula i quina ha estat la serva reacció.
Perquè us faceu
una mica l’idea d’aquesta practica us deixo unes quantes fotografies dels
animals que ens han vingut a visitar. Espero que us agradi!!!
Hola Francina! primer de tot l'enhorabona per es blog. Ja saps que a jo els colorets me criden molt l'atenció i es teu blog en te molts i a més els dibuixets que has posat són molt infantils però per açò m'agraden perquè ens recorden que no hem de perdre mai de vista l'infant que un dia varem ser.
ResponEliminaDit açò, crec que tens tota sa raó quan al principi dius que te vas liar molt sobre si era una bona pràctica o no el que havies escollit abans. I és que és un tema molt subjectiu, clar que la llista ens ajudarà per orientar-nos a l'hora de dur una bona pràctica a terme, o a crear-ne una de nova, però no deixa de ser un tema amb un alt percentatge de subjectivitat. Pel que fa a la bona pràctica que es va dur a terme a sa teva classe, ja m'hauria agradat veure es desgavell que se debia muntar amb el pobre animalet. I m'encanta sa bona disposició de ses famílies! no tothom s'hauria deixat convéncer de dur sa seva mascota a l'escola. Amb infants de dos anys es poden fer coses més riques quant a contingut, per exemple voltros treballeu un munt de vocabulari nou, i observant ses característiques de cada animal els infants aprendran a fer comparacions sense adonar-se. Realment has fet molt bé canviar la bona pràctica, tot i que el moment del conte també n'és una, ja que Deu ni do! sa de suc que se li pot treure a un conte, però segurament els infants han xalat molt més amb aquesta.
Molt bé, Francineta!!!
una besada i ens veim molt prest!
iuuuuu estic contetna que t'agradi es meu blog! es fet de que cridi s'atenció i sigui clar és bo perquè així fa ganes llegir-ho, com ha estat es teu cas!! jijijiji
ResponEliminaAmb alguns animals hi ha una mica de desgavell, però la veritat que tots ho porten molt bé, ja que estan acostumants a que cada setmana tinguem una vistia d'aquesta!!
I la pràctica del conte era interessant també, però és una cosa que s'ha posat en marxa fa poc i no ha tingut gaire continuitat i no té una bona organització ja que encara s'ha de perfeccionar. per aquest motiu m'he decantat per aquesta ja que és una cosa que s'ha dut a terme amb una certa contnuitat i per personalment penso que es treu molt el profit!!
Ens veim dijous guapa!! aprofita els darrers dies de vacances!! :)
Hola, hola! Ja saps que aquesta pràctica m’agrada molt! Casi no mus m’ha fet falta llegir lo que has posat, perquè cada vegada que un animalet visita sa teua aula ja m’ho expliques directament. I es que es nota que t’agrada molt aquest moment i que el disfrutes!
ResponEliminaCom molt bé ha dit na Natàlia, en aquesta pràctica té molt de pes s’involucració de ses famílies, ja que sense elles això no seria possible! Per mala sort, no tots es pares poden o estan disposats a passar unes hores des matí a s’aula des seu fill/a. A més, també per a s’infant protagonista ha de ser una xalada que els seus amiguets vegin es seu animalet! Segur que estan ben orgullosos i ho expliquen tot! No? I quantes coses que poden aprendre rebent aquestes visites tant especials!
Alomillor, una idea seria que sa setmana abans de que vingués s’animalet, podrien començar a xerrar de com se l’imaginen, si saben quins sorolls fa, quins colors té, on viu, que menja... i així després podrien comparar el que van dir amb el que han dit!
De totes maneres, però, crec que és una bona pràctica!
Gràcies per compartir-la i avam si quan noltros seguem mestres, colca dia també la feim! Jeje!
Iuuuu quina sorpresa trobar-me un altre comentari!!
ResponEliminaEsther tindries que veure la cara d’alegria, d’il•lusió, de ganes,…que posen els infants protagonistes quan ensenyen l’animalet als seus amiguets. Ells mateixos expliquen als seus amiguets que menja, on viu, quin soroll fa,…En definitiva, gaudeixen el màxim d’aquest moment.
Aprenen moltíssim!!! A més pensa que molts infants no han vist gaire animals i quan el veuen a la classe es queden sorpresos. Alguns d’ells el principi no els fa gaire gràcia, però a poc a poc van agafant confiança i arriben a tocar-lo.
Aaaah sa teua idea de començar a parlar de l’animal uns quants dies abans és genial! Nosaltres a vegades un o dos dies abans els informem, en el moment del bon dia, que aquella mateixa setmana tindrem la visita de tal animal, però la mestra no els dona l’oportunitat de dir com se l’imaginen. Però tot és pot incorporar!!
Gràcies per la teva idea i el teu comentari!!! :)
Bones! Aiii jo aquesta no la coneixia! Na Victòria ho van fer a nes born quan feia P4 com a projecte de trimestre i va ser una xalada també! Els animals just els posem un nom, ja ens el feim nostre i li agafam carinyo. M'imagin que els fillets encara més!!!
ResponEliminaA Mussol duen un benet per Sant Joan i fan sa comitiva. Apart d'això, a no ser que sigui de manera molt puntual, animals no se'n duen i quan troben algun animalet/insecte al pati el toquen tant que es mor...
Ses fotos són fantàstiques! Quines caretes d'orgull i il·lusió!!!
Enhorabona!!!
Hola Francina!!! m'agrada molt aquesta pràctica que has compartit amb nosaltres! Només veure les cares dels infants ja ho diu tot, entusiasme, alegria, sorpresa...! Els animals capten tant l'atenció dels fillets que és extraordinari observar-ho!
ResponEliminaUna besada, mus veim dijous!!!