dimecres, 11 d’abril del 2012

Bona pràctica educativa d'aula


BONA PRÀCTICA EDUCATIVA

En el seminari la mestra ens va demanar que comentéssim una bona pràctica de centre, però jo el principi vaig quedar una mica en blanc ja que no sabia quina dir. Vaig anar pensant i reflexionant amb totes les activitats que duen a terme els infants durant la jornada, i definitivament hem vaig decantar per una que l’he titulada l’hora del conte.
Els aspectes que ha de tenir una bona pràctica educativa, i alguns d’aquets són; protagonisme infant, subjecte actiu, despertar la curiositat i motivació dels infants, activitat atractiva i lúdica, bona organització i planificació, relació escola-família, feina conjunta, èxit de tot i cada un dels infants: atenció a la diversitat,escolta i seguretat, implicació del centre, coordinació d’aula, compartir experiències.
Però, després de debatre i comentar amb la resta del grup els aspectes que ha de complir una bona pràctica hem preguntava a jo mateixa: la pràctica escollida és realment una bona pràctica?.
Per tant, després d’haver reflexionat sobre aquest tema hem vaig decantar per escollir un altre pràctica que penso que compleix més aspectes per ser una bona pràctica. Aquesta pràctica té com a nom: ens visita una animal!!
Aquesta pràctica es dur a terme amb els infants de dos anys. Consisteix en que cada setmana un infant porta de casa seva un animal a l’escola per tal de que la resta de companys tinguin l’oportunitat de conèixer-lo de forma propera. Aquest infant, tant pot ser una mascota que tinguin a casa seva o algun familiar o per aquells que no tenen cap animal poden dur animals del carrer com són (formigues, escarabats, cucs,...). D’aquesta manera tots els infants poden portar algun animal i sentir-se protagonistes per un dia.
Depenent del tipus d’animal que sigui (gros, petit,...) l’espai varia. Si els animals són petits i ximples poden entrar a dins la classe, per tal de poder-lo veure millor i, en alguns casos, tocar-lo. En canvi, si són animals grans com és un cavall en lloc de pujar-lo a la classe el podran dur al pati de l’escola.
En aquesta pràctica agraeixen la participació de les famílies, ja que aquestes són les encarregades de fer-se càrrec de dur un animal i, depèn del tipus d’animal que porten, es convenient que doni una mà d’ajuda a la mestra. Per exemple: cabra, ca, be,...són animals que no poden estar tot el mati a dins l’aula i que per tant, es convenient que les famílies vinguin una hora concreta i estiguin present durant aquesta hora  per si passes alguna cosa amb l’animal.  
Quan els infants porten els animals a l’escola, tots els infants es miren l’animal (cabra, be, ca, colom, conill,...) i entre tots extraiem les característiques més rellevants. En aquest moment els infants són molt participatius, estant atents a l’explicació de la mestra, mostren interès i curiositat, es fan interrogants sobre les característiques, alguns estan una mica inquiets perquè no els agrada l’animal i d’altres molt atrevits perquè els agrada molt,...
Quan es realitza aquesta activitat no hi ha cap alumna que passi desapercebut, però si que podem dir que hi ha alumnes que estan més atents i es mostren més interès que altres. Però tot i això la mestra dona les mateixes oportunitats a tots el infants, per tant, tots són tractats de la mateixa manera.
L’objectiu principal d’aquesta pràctica és que els infants vagin coneixent i adquirint totes les característiques que tenen els animals del seu entorn. Per tant, l’àrea que es treball amb aquesta activitat és la del coneixement del seu entorn, ja que cada vegada van descobrint i coneixent els animals del seu entorn.
Un aspecte positiu, que fa que aquesta sigui una bona pràctica educativa, és que a la classe podem trobar una bona documentació de cada una de les visites d’animals. Aquesta documentació està elaborada per la mestra, on posa fotos de l’infant i l’animal protagonista i explica breument quines característiques han extret els infants d’aquell animal i quina ha estat les seves reaccions davant aquell animal. Tot això fa que els pares estiguin informats de totes les visites que reben els seus fills dins l’aula i quina ha estat la serva reacció. 

Perquè us faceu una mica l’idea d’aquesta practica us deixo unes quantes fotografies dels animals que ens han vingut a visitar. Espero  que us agradi!!!




6 comentaris:

  1. Hola Francina! primer de tot l'enhorabona per es blog. Ja saps que a jo els colorets me criden molt l'atenció i es teu blog en te molts i a més els dibuixets que has posat són molt infantils però per açò m'agraden perquè ens recorden que no hem de perdre mai de vista l'infant que un dia varem ser.
    Dit açò, crec que tens tota sa raó quan al principi dius que te vas liar molt sobre si era una bona pràctica o no el que havies escollit abans. I és que és un tema molt subjectiu, clar que la llista ens ajudarà per orientar-nos a l'hora de dur una bona pràctica a terme, o a crear-ne una de nova, però no deixa de ser un tema amb un alt percentatge de subjectivitat. Pel que fa a la bona pràctica que es va dur a terme a sa teva classe, ja m'hauria agradat veure es desgavell que se debia muntar amb el pobre animalet. I m'encanta sa bona disposició de ses famílies! no tothom s'hauria deixat convéncer de dur sa seva mascota a l'escola. Amb infants de dos anys es poden fer coses més riques quant a contingut, per exemple voltros treballeu un munt de vocabulari nou, i observant ses característiques de cada animal els infants aprendran a fer comparacions sense adonar-se. Realment has fet molt bé canviar la bona pràctica, tot i que el moment del conte també n'és una, ja que Deu ni do! sa de suc que se li pot treure a un conte, però segurament els infants han xalat molt més amb aquesta.
    Molt bé, Francineta!!!
    una besada i ens veim molt prest!

    ResponElimina
  2. iuuuuu estic contetna que t'agradi es meu blog! es fet de que cridi s'atenció i sigui clar és bo perquè així fa ganes llegir-ho, com ha estat es teu cas!! jijijiji
    Amb alguns animals hi ha una mica de desgavell, però la veritat que tots ho porten molt bé, ja que estan acostumants a que cada setmana tinguem una vistia d'aquesta!!
    I la pràctica del conte era interessant també, però és una cosa que s'ha posat en marxa fa poc i no ha tingut gaire continuitat i no té una bona organització ja que encara s'ha de perfeccionar. per aquest motiu m'he decantat per aquesta ja que és una cosa que s'ha dut a terme amb una certa contnuitat i per personalment penso que es treu molt el profit!!
    Ens veim dijous guapa!! aprofita els darrers dies de vacances!! :)

    ResponElimina
  3. Hola, hola! Ja saps que aquesta pràctica m’agrada molt! Casi no mus m’ha fet falta llegir lo que has posat, perquè cada vegada que un animalet visita sa teua aula ja m’ho expliques directament. I es que es nota que t’agrada molt aquest moment i que el disfrutes!

    Com molt bé ha dit na Natàlia, en aquesta pràctica té molt de pes s’involucració de ses famílies, ja que sense elles això no seria possible! Per mala sort, no tots es pares poden o estan disposats a passar unes hores des matí a s’aula des seu fill/a. A més, també per a s’infant protagonista ha de ser una xalada que els seus amiguets vegin es seu animalet! Segur que estan ben orgullosos i ho expliquen tot! No? I quantes coses que poden aprendre rebent aquestes visites tant especials!
    Alomillor, una idea seria que sa setmana abans de que vingués s’animalet, podrien començar a xerrar de com se l’imaginen, si saben quins sorolls fa, quins colors té, on viu, que menja... i així després podrien comparar el que van dir amb el que han dit!
    De totes maneres, però, crec que és una bona pràctica!

    Gràcies per compartir-la i avam si quan noltros seguem mestres, colca dia també la feim! Jeje!

    ResponElimina
  4. Iuuuu quina sorpresa trobar-me un altre comentari!!
    Esther tindries que veure la cara d’alegria, d’il•lusió, de ganes,…que posen els infants protagonistes quan ensenyen l’animalet als seus amiguets. Ells mateixos expliquen als seus amiguets que menja, on viu, quin soroll fa,…En definitiva, gaudeixen el màxim d’aquest moment.
    Aprenen moltíssim!!! A més pensa que molts infants no han vist gaire animals i quan el veuen a la classe es queden sorpresos. Alguns d’ells el principi no els fa gaire gràcia, però a poc a poc van agafant confiança i arriben a tocar-lo.
    Aaaah sa teua idea de començar a parlar de l’animal uns quants dies abans és genial! Nosaltres a vegades un o dos dies abans els informem, en el moment del bon dia, que aquella mateixa setmana tindrem la visita de tal animal, però la mestra no els dona l’oportunitat de dir com se l’imaginen. Però tot és pot incorporar!!
    Gràcies per la teva idea i el teu comentari!!! :)

    ResponElimina
  5. Bones! Aiii jo aquesta no la coneixia! Na Victòria ho van fer a nes born quan feia P4 com a projecte de trimestre i va ser una xalada també! Els animals just els posem un nom, ja ens el feim nostre i li agafam carinyo. M'imagin que els fillets encara més!!!
    A Mussol duen un benet per Sant Joan i fan sa comitiva. Apart d'això, a no ser que sigui de manera molt puntual, animals no se'n duen i quan troben algun animalet/insecte al pati el toquen tant que es mor...
    Ses fotos són fantàstiques! Quines caretes d'orgull i il·lusió!!!
    Enhorabona!!!

    ResponElimina
  6. Hola Francina!!! m'agrada molt aquesta pràctica que has compartit amb nosaltres! Només veure les cares dels infants ja ho diu tot, entusiasme, alegria, sorpresa...! Els animals capten tant l'atenció dels fillets que és extraordinari observar-ho!

    Una besada, mus veim dijous!!!

    ResponElimina