VALORACIÓ DE LES MEVES PRÀCTIQUES

Dia d’avui puc dir que només hem queda un mes per acabar les pràctiques de primer cicle. Si tinc que ser sincera no vull que arribi aquest dia perquè em fa una pena acabar aquesta magnífica experiència que no i vull pensar. La meva valoració de les meves pràctiques és molt positiva.

Des del primer dia l’escoleta m’ha acollit amb els braços oberts i m’han tractat com si fos una més a dins l’escola. Les meves tutores de pràctiques (en el meu cas en tinc dues) són genials perquè han fet que dia darrera dia vagi vivint  l’alegria i la felicitat que t’aporten els infants i adquirint aprenentatges molt significatius.  A més a més, sempre m’han tingut en compte i comparteixen diferents experiències, vivències, aprenentatges,...que elles han viscut amb jo, la qual cosa ho trobo genial ja que d’aquesta manera tots aprenem de tots.

Amb les mestres de segon cicle no tinc gaire contacte amb elles ja que normalment no coincidim en cap moment de la jornada. Només ens veiem quan tenim claustre de centre. La veritat que estic  molt contenta amb la relació que tenim perquè totes em tenen en compte i s’ofereixen en ajudar-me en qualsevol cosa que necessiti. Evidentment, la relació que tinc amb les mesters de segon cicle no és la mateixa que amb les de primer cicle, però així i tot és molt bona.

Les famílies era un tema que em feia bastant de respecte perquè tenia aquella por de que m’acceptessin com una mestra més. Però, tinc que dir que des del primer moment que faig entrar al centre de pràctiques les famílies, en general em van acceptar com una més. Tot i això, dia d’avui l’actitud de les famílies ha anat millorant, ja que ara tinc la sensació que confien més amb jo i saben que em poden preguntar qualsevol cosa, encara que cal dir que algunes famílies estan més a prop de jo que altres. Això suposo que passa a qualsevol de nosaltres, ja que trobo que és normal.

Des del meu primer dia a l’escola jo he intervingut en totes les activitats de la jornada com: berenar, fer el bon dia, canviar bolquers, menjar fruita i en les diferents activitats que hem anant fent. Però aquestes setmanes les mestres m’han fet posar a la seva pell, és a dir, jo assumeix el rol de la mestra i elles assumeixen el rol meu que he tingut fins aquest moment. Amb això vull dir que jo som l’encarregada de controlar el temps, organitzar el dia i donar les ordres als infants, en canvi, la mestra m’ajuda i fa el que jo li dic. Aquest fet m’agrada molt perquè d’aquesta manera jo puc descobrir quin és el paper real d’una mestra i com és el seu dia a dia. La veritat que aquests dies que jo faig de tutora em sento una mestra i en cada moment estic molt contenta d’haver escollit aquesta feina em fa sentir molt feliç.  

En definitiva, així com van passant els dies em sento molt feliç d’haver escollit aquesta professió perquè estic segura que els infants m’aportaran molts moments, aprenentatges, vivències,...meravellosos i inoblidables.